Dos visors casolans per veure en relleu: unes ulleres anaglífiques vermell-cian —ideals per a imatges generades amb la matriu de Dubois— i un estereoscopi de visió directa per a parells costat a costat.
Ulleres anaglífiques vermellcian
Principi de funcionament
Una imatge anaglífica codifica la vista de l'ull esquerre al canal vermell i la de l'ull dret als canals verd i blau (cian). El filtre vermell davant l'ull esquerre bloqueja el cian i només deixa passar «la seva» imatge; el filtre cian fa el mateix amb el vermell. El cervell fusiona les dues vistes i percep profunditat.
Orientació estàndard vista des de qui porta les ulleres: vermell = esquerre.
Materials
Material
Quantitat
Observacions
Cartolina rígida (≈300 g/m²)
1 full A4
Millor negra, per reduir reflexos interns
Acetat o cel·lofana vermella
5 × 5 cm
Vegeu «Elecció dels filtres»
Acetat o cel·lofana cian
5 × 5 cm
El cian real funciona millor que el blau
Tisores i cúter
—
Cúter per a les finestres
Regle i llapis
—
—
Cola de barra o cinta de doble cara
—
Cola només als marges dels filtres
Elecció dels filtres (el punt crític)
La qualitat dels filtres determina el 90 % del resultat:
Opció bona: làmines de gelatina per a il·luminació teatral (Lee Filters, Rosco). Vermell primari (Lee 106 o similar) i blau-verd per al cian (Lee 116/118). Es venen en botigues d'il·luminació i les mostres són molt econòmiques.
Opció acceptable: cel·lofana de manualitats. Sovint cal doblar la capa perquè el filtre sigui prou saturat i no hi hagi ghosting.
Opció ràpida: recuperar els filtres d'unes ulleres 3D de cartró velles (revistes, DVD antics).
Prova de qualitat: mireu una imatge anaglífica a través de cada filtre per separat, tapant un ull. Amb el vermell només s'hauria de veure una de les dues vistes; si apareix un «fantasma» de l'altra, dobleu la capa o busqueu un filtre més saturat.
Passos de construcció
Dibuixeu la plantilla sobre la cartolina: frontal de 150 × 50 mm amb dues finestres de 40 × 30 mm i els centres separats 63 mm (distància interpupil·lar mitjana). Afegiu dues patilles de 130 × 15 mm.
Retalleu el frontal, les finestres i l'osca del nas amb el cúter sobre una base de tall.
Retalleu els filtres una mica més grans que les finestres (45 × 35 mm) perquè quedi marge per enganxar.
Enganxeu els filtres per la cara interior del frontal: vermell a l'esquerra, cian a la dreta (des del punt de vista de qui les porta). Cola només al marge per no tacar la zona òptica.
Fixeu les patilles als extrems del frontal, doblegades cap enrere. Reforceu la unió amb cinta si cal.
Opcional: una segona capa de cartolina al frontal (sandvitx) protegeix els filtres i dona rigidesa.
Verificació i ús
Si el relleu es veu invertit (allò que hauria de sortir cap enfora es veu enfonsat), els filtres estan intercanviats. Convenció estàndard: vermell = ull esquerre.
Reduïu la brillantor de la pantalla si hi ha ghosting; les pantalles OLED solen donar millor resultat que les LCD.
Els anaglifs generats amb la matriu de Dubois estan optimitzats per a filtres vermell-cian estàndard: són el banc de proves ideal per a les ulleres acabades de fer.
Estereoscopi de visió directa
Per a parells estèreo costat a costat (side-by-side), sense cap pèrdua de color.
Materials
Cartró rígid o cartró ploma
2 lents biconvexes de focal ≈25–45 mm i diàmetre ≈25–34 mm (les mateixes de Google Cardboard; es venen com a recanvi per pocs euros)
Cúter, regle, cola calenta o cinta
Construcció bàsica
Construïu una caixa oberta on la distància entre les lents i la imatge sigui aproximadament la focal de les lents (lents de 45 mm → imatge a 40–45 mm).
Munteu les lents en un frontal amb els centres separats 60–65 mm.
Afegiu un separador central perpendicular entre les dues meitats, perquè cada ull només vegi la seva meitat de la imatge.
La imatge estèreo (dues vistes costat a costat) es col·loca al fons de la caixa o, si és digital, s'hi posa el mòbil en horitzontal.
El disseny Google Cardboard és exactament aquest principi, i Google en publica les plantilles oficials retallables de franc: és el camí més ràpid per a un resultat polit.
Sense cap material: visió lliure
Visió paral·lela: imatge esquerra per a l'ull esquerre; funciona bé amb imatges petites (< 6,5 cm d'amplada cadascuna).
Visió creuada: les vistes s'intercanvien (esquerra a la dreta) i es fusionen fent lleugerament guenyo. Admet imatges més grans i és més fàcil d'aprendre per a la majoria de gent.