GUIA DE L'EINA ANÀGLIF
Instruccions d'ús del generador anaglif.html i planificació de la captura de parells estèreo.
1Què és un anàglif
Un anàglif és una imatge tridimensional que empaqueta dues vistes de la mateixa escena —una per a cada ull— en una sola imatge, fent servir canals de color diferents: la vista de l'ull esquerre viatja pel canal vermell (R) i la de l'ull dret pels canals verd i blau (que junts formen el cian). Les ulleres vermell/cian fan de filtre: cada ull només veu la seva vista, i el cervell fusiona les dues imatges percebent profunditat.
Important: les fotografies es capturen amb una càmera normal, a tot color i sense cap filtre. La separació de canals és una transformació digital que fa l'eina automàticament. Els filtres de color només són a les ulleres de qui mira el resultat final.
2Posada en marxa
L'eina és un únic fitxer, anaglif.html, sense dependències de servidor:
- Desa el fitxer en qualsevol carpeta.
- Obre'l amb un navegador modern (Firefox, Chrome, Edge, Safari) fent-hi doble clic o arrossegant-lo a una pestanya.
- No cal connexió a internet per processar imatges (només la primera càrrega descarrega les tipografies; sense connexió, s'usen les del sistema).
Tot el processament es fa localment amb la Canvas API del navegador: cap imatge surt del teu equip. La mida de processament està limitada a 1800 px d'amplada per mantenir la fluïdesa; el PNG descarregat té aquesta resolució.
3Mode «2 fotos (estèreo)»
És el mode principal, per quan tens un parell estèreo real (dues fotos desplaçades lateralment).
- Carrega la foto de l'ull esquerre a la zona amb vora vermella (clic o arrossegar).
- Carrega la foto de l'ull dret a la zona amb vora cian.
- L'anàglif apareix immediatament al visor.
- Ajusta l'alineació horitzontal movent el slider fins que l'element que vulguis percebre «al pla de la pantalla» quedi sense doble contorn. Tot el que quedi amb el contorn vermell a l'esquerra semblarà sortir cap enfora; la resta, cap endins.
- Si veus doble contorn vertical (les fotos no estaven exactament a la mateixa alçada), corregeix-lo amb el slider d'alineació vertical. La paral·laxi vertical és la principal causa de fatiga visual: convé deixar-la a zero.
- Si el relleu es veu «invertit» (el fons sembla sortir i el primer pla enfonsar-se), has intercanviat les fotos: prem ⇄ Intercanvia esquerra i dreta.
- Prem Descarrega el PNG per desar el resultat.
4Mode «1 foto + profunditat»
Quan només tens una fotografia, l'eina fabrica la segona vista desplaçant cada píxel horitzontalment segons la seva profunditat estimada.
- Carrega la imatge.
- Tria la font de profunditat:
- Degradat inferior: la part de baix de la imatge és a prop. Funciona sorprenentment bé amb paisatges (primer pla a baix, horitzó a dalt).
- Degradat superior: el cas invers (per exemple, fotos fetes des de dalt).
- Radial: el centre és a prop. Útil per a retrats o objectes centrats.
- Mapa de profunditat: puges una segona imatge en escala de grisos on el blanc indica «a prop» i el negre «lluny». És l'opció que dona resultats realment bons.
- Regula la intensitat 3D (disparitat màxima en píxels). Valors de 8–15 px són naturals; més enllà de 25 px l'efecte és espectacular però cansat.
- Si el relleu surt al revés, marca Inverteix el relleu.
Consell: per obtenir mapes de profunditat reals d'una sola foto, fes servir un model d'estimació monocular com Depth Anything V2 o MiDaS. Generen un PNG en grisos que pots pujar directament com a mapa.
5Mètodes de combinació
| Mètode | Com funciona | Quan usar-lo |
|---|---|---|
| Optimitzat (Dubois) | Matrius 3×3 que redistribueixen els colors per minimitzar la rivalitat retinal | Opció per defecte; colors més fidels i visió més còmoda |
| Color | Canal R de l'esquerra + canals GB de la dreta, sense cap correcció | Màxima saturació, però els vermells i cians purs «parpellegen» |
| Mig color | El canal vermell es calcula a partir de la luminància de l'esquerra | Compromís entre color i confort |
| Gris | Les dues vistes es converteixen a luminància | Sense color, però la fusió 3D més estable i còmoda |
La rivalitat retinal apareix quan un objecte és molt vermell o molt cian: un ull el veu brillant i l'altre gairebé negre, i el cervell no pot fusionar-los. Si una escena té colors saturats problemàtics, prova Dubois o gris.
6Planificar la captura del parell estèreo
Material
Qualsevol càmera o mòbil serveix. L'únic accessori realment útil és un trípode amb possibilitat de desplaçament lateral (o una superfície plana on fer lliscar el mòbil), i les ulleres vermell/cian per revisar el resultat.
La regla de la base estèreo
La base és la distància entre les dues posicions de la càmera. La regla pràctica és base ≈ distància al subjecte ÷ 30:
| Distància al primer pla | Base recomanada | Efecte |
|---|---|---|
| 30 cm (macro) | ~1 cm | Relleu subtil d'objectes petits |
| 2 m (retrat, objectes) | 6–7 cm | Visió natural (separació dels ulls) |
| 15 m (carrer, paisatge) | ~50 cm | Relleu marcat |
| 100 m+ (panoràmica) | 3 m o més | Hiperestèreo: l'escena sembla una maqueta |
Procediment
- Tria una escena estàtica amb elements a diferents distàncies (un primer pla clar millora molt l'efecte).
- Bloqueja l'exposició i l'enfocament (AE/AF lock al mòbil) perquè les dues preses tinguin la mateixa lluminositat.
- Fes la primera foto (serà l'ull esquerre).
- Desplaça la càmera lateralment cap a la dreta la distància de base calculada, mantenint-la exactament a la mateixa alçada i apuntant en la mateixa direcció (translació pura, eixos paral·lels).
- Fes la segona foto (ull dret).
- Carrega-les a l'eina en l'ordre correcte i afina l'alineació.
Errors habituals
Girar la càmera per «centrar» el subjecte a la segona presa (toe-in). És l'error més comú: introdueix distorsió trapezoïdal i paral·laxi vertical. Si el subjecte queda descentrat, no passa res: es corregeix després amb el slider horitzontal.
Canviar l'alçada entre preses. Qualsevol desnivell genera paral·laxi vertical, que l'ull no pot fusionar i provoca fatiga. Fes servir una referència (una barana, una taula) o un trípode.
Escenes en moviment. Persones caminant, fulles amb vent o núvols ràpids surten en posicions diferents a cada vista i «trenquen» la fusió. Amb dues càmeres disparant alhora sí que es pot; amb una de sola, escena estàtica.
Base excessiva. Si les disparitats són massa grans, el cervell no fusiona i es veu doble. Davant el dubte, base curta: sempre és més còmoda.
7Fonts d'anàglifs i parells estèreo
Parells estèreo per practicar amb l'eina
aloeL.jpg / aloeR.jpg), ideal com a primera prova.