Aquesta eina agafa una foto d'un espectre —d'un espectroscopi casolà, una xarxa de difracció o un gradient— n'extreu el perfil d'intensitat, et deixa calibrar l'eix horizontal de píxels a longitud d'ona i superposa el resultat amb patrons coneguts per identificar-ne les línies. Tot el processament passa al teu dispositiu; cap imatge s'envia enlloc.
Requisits
- Un navegador modern (Chrome, Safari, Firefox, Edge).
- Per capturar amb la càmera en directe cal servir la pàgina per
https://(olocalhost). Des d'un fitxerfile://obert directament, la càmera no s'obrirà; en aquest cas fes servir la pujada d'imatge. - Per calibrar bé va molt bé tenir a mà una font amb línies conegudes, típicament un llum fluorescent o de baix consum (línies de mercuri).
1Carregar la imatge
Tria una de les tres fonts a dalt:
Fitxer local
Arrossega una imatge a la zona de càrrega o fes-hi clic per triar-la. És la via més fiable i funciona sempre, també des d'un fitxer local.
Càmera
- S'obre la càmera del darrere amb una previsualització en viu i una franja groga superposada.
- Arrossega la franja amunt o avall perquè les línies de l'espectre hi quedin a dins.
- Prem Capturar fotograma per congelar la imatge i passar-la a l'anàlisi.
- Canviar càmera alterna davant/darrere; Aturar càmera allibera el sensor.
Enganxar URL
Enganxa l'adreça d'una imatge en línia. Com que molts servidors bloquegen la lectura dels píxels des d'un altre domini (CORS), l'opció Passar per proxy ve activada: reencamina la imatge per un servei que hi afegeix la capçalera necessària. Pots substituir la base del proxy per la teva pròpia (per exemple https://edumet.cat/proxy.php?url=).
2Banda de mostreig
La imatge apareix amb una franja groga. L'eina fa la mitjana de les files dins de la franja per a cada columna i n'obté un perfil d'intensitat. S'assumeix que la dispersió és horitzontal: la longitud d'ona varia d'esquerra a dreta.
- Arrossega verticalment sobre la imatge per moure la franja fins damunt de l'espectre.
- Alçada de la banda — com més estreta, més neta (menys soroll d'altres files), però amb menys senyal.
- Retall esquerre / dret — descarta els marges foscos o irrellevants perquè el calibratge sigui més precís.
- Valor del perfil — de què surt la intensitat: Mitjana RGB (recomanat per a línies, tracta tots els colors igual), Luminància (ponderació perceptual, penalitza el vermell), Màxim RGB, o un sol canal R, G o B.
3Calibratge píxel → nm
Aquest és el pas que dona sentit a la comparació: convertir la posició en píxels en longitud d'ona real. Hi ha dos modes.
Pels extrems (ràpid)
Indiques quina longitud d'ona hi ha a l'extrem esquerre i a l'extrem dret de la banda. L'eina interpola linealment entremig. És immediat, però només aproximat i assumeix que la dispersió és perfectament lineal.
Per punts de referència (precís)
- Fes clic sobre un pic del gràfic de comparació. L'eina s'ajusta al màxim local proper i mostra la columna seleccionada.
- Escriu la seva longitud d'ona coneguda, o fes clic en un dels xips de suggeriment (surten de les línies estàndard que tinguis actives).
- Prem Afegeix punt. Repeteix-ho amb altres línies conegudes.
Amb 2 punts s'ajusta una recta; amb 3 o més, una paràbola per mínims quadrats, que compensa la no-linealitat típica de les xarxes de difracció. L'eina mostra el residu màxim en nm: com més petit, millor el calibratge. Pots eliminar qualsevol punt amb la ✕ de la taula.
4Comparació i lectura
El gràfic superposa diversos elements sobre un eix en nanòmetres:
- El teu perfil mesurat (línia blanca).
- Una franja de color real sota l'eix (cada longitud d'ona amb el seu color aproximat), activable amb Franja de color real.
- Les línies estàndard que triïs amb les caselles (Hg, Na, Hidrogen, Heli, Neó, Fluorescent, Fraunhofer). Les d'emissió es dibuixen amb el color de la seva longitud d'ona; les de Fraunhofer (absorció solar), amb traç discontinu gris.
- Opcionalment, una corba d'il·luminant (menú desplegable): il·luminant A, aproximacions de D65/D50 o energia igual E.
El control Llindar fixa el nivell mínim perquè un màxim local es consideri un pic.
Taula de pics
A sota, cada pic detectat es compara amb la línia estàndard activa més propera. La columna Δ (nm) indica la desviació, amb color:
| verd | menys de 2 nm — coincidència molt bona |
| groc | entre 2 i 6 nm — coincidència raonable |
| vermell | més de 6 nm — probablement no és aquesta línia, o el calibratge necessita ajust |
Exportar
- Desar gràfic PNG — desa la comparació tal com es veu.
- Exportar CSV (λ, intensitat) — desa l'espectre calibrat com a dues columnes: longitud d'ona en nm i intensitat normalitzada (0–1). Útil per continuar l'anàlisi en un full de càlcul o un altre programa.
Consells pràctics
Resolució de problemes
La càmera no s'obre
Comprova que la pàgina es serveix per https:// i que has donat permís de càmera al navegador. Des d'un file:// local la càmera no funciona: fes servir la pujada d'imatge.
Una imatge per URL dona error de CORS
El servidor d'origen no permet llegir-ne els píxels. Deixa activat Passar per proxy, o penja la imatge com a fitxer local.
No es detecta cap pic
Abaixa el Llindar, estreny la banda perquè el senyal sigui més net, o comprova que la franja de mostreig està realment damunt de l'espectre.
Els pics no coincideixen amb les línies
Revisa el calibratge: assegura't que has assignat bé les longituds d'ona als punts de referència i que el residu màxim és petit. Si has fet servir el mode extrems, passa al mode per punts.
Al mòbil surt una versió antiga
Si l'eina està instal·lada com a PWA, cal actualitzar la versió del service worker perquè el dispositiu deixi de servir la còpia en memòria cau.
Línies estàndard incloses
Valors en nanòmetres. Les de mercuri, sodi, hidrogen, heli i neó són línies d'emissió; les de Fraunhofer són línies d'absorció de l'espectre solar.
| Font | Línies principals (nm) |
|---|---|
| Mercuri (Hg) | 404,7 · 435,8 · 546,1 · 577,0 · 579,1 |
| Sodi (Na) | 589,0 (D2) · 589,6 (D1) |
| Hidrogen (Balmer) | 410,2 (Hδ) · 434,0 (Hγ) · 486,1 (Hβ) · 656,3 (Hα) |
| Heli (He) | 447,1 · 471,3 · 492,2 · 501,6 · 587,6 (D3) · 667,8 · 706,5 |
| Neó (Ne) | 585,2 · 588,2 · 594,5 · 602,9 · 607,4 · 614,3 · 621,7 · 626,6 · 633,4 · 638,3 · 640,2 · 650,6 · 659,9 · 692,9 · 703,2 |
| Fluorescent (Hg + fòsfors) | 405 · 436 · 487 · 546 · 577 · 611 (europi) |
| Fraunhofer (solar) | K 393,4 · H 396,8 · G 430,8 · F 486,1 · b 517,3 · E 527,0 · D 589,0 · C 656,3 · B 686,7 · A 759,4 |
Notes i límits
- La fidelitat depèn del calibratge: unes bones línies de referència són el més important de tot el procés.
- Els il·luminants A (2856 K) i E (energia igual) es calculen de manera exacta. ~D65 i ~D50 són aproximacions de cos negre (llei de Planck) a la temperatura de color equivalent; la llum de dia CIE real té trets propis que un cos negre pur no reprodueix.
- La intensitat mesurada està afectada per la resposta espectral i l'exposició de la càmera. Serveix per situar línies i fer comparacions relatives, no és radiometria absoluta.